La fusta de pi és la clau d’aquesta cabana. “Abans de la reforma era tot molt fosc i mal aprofitat”, ens diu la decoradora Carmen Caubet, que va ajudar amb el gran canvi els propietaris. Ella està convençuda que el més gran encert va ser precisament la insistència de la parella a conservar la fusta. “Vam decidir treure tot el vernís amb el repte que el color de la fusta no esgroguís”. Els amos es van enamorar de la cabana perquè es van adonar que seria un autèntic refugi per a ells. A més a més de la seva il·lusió, la van omplir d’idees. Van recuperar i mimar, però també van enderrocar i van obrir pas a la llum i a una millor distribució.

La meva cabana em mima – Butaca i Reposapeus Avis & Tamboret Luxor de Crearte Collections.

Edició 668 – 2